Cercador
Confessions
Un relat de: vell carrascarSovint tinc moments ens els que li escriuria a l'amor escoltant cançons del Ces, Silvio o Serrano.
I m'imagine passejant agafats de mà pels carrers de ciutat vella de València, una nit que plovia una pluja finíssima i nosaltres caminavem sense paraigües...
O tanque els ulls i m'imagine que estem a qualsevol manifestació per qualsevol causa que compartim, em mires i em piques l'ullet, et regale un somriure i seguim cridant bon fort...
També m'agrada veure't quan em desperte, tu al meu costat amb els ulls aclucats. Et desperte, desprès del cabreig que agafes em perdones i recordem que la nit a passat molt rapida...
Però totes les històries acaben amb llàgrimes als ulls recordant que he caigut en molts errors, M'agrada escriure sobre mi.