Confessions

Un relat de: vell carrascar

Sovint tinc moments ens els que li escriuria a l'amor escoltant cançons del Ces, Silvio o Serrano.
I m'imagine passejant agafats de mà pels carrers de ciutat vella de València, una nit que plovia una pluja finíssima i nosaltres caminavem sense paraigües...

O tanque els ulls i m'imagine que estem a qualsevol manifestació per qualsevol causa que compartim, em mires i em piques l'ullet, et regale un somriure i seguim cridant bon fort...

També m'agrada veure't quan em desperte, tu al meu costat amb els ulls aclucats. Et desperte, desprès del cabreig que agafes em perdones i recordem que la nit a passat molt rapida...

Però totes les històries acaben amb llàgrimes als ulls recordant que he caigut en molts errors, M'agrada escriure sobre mi.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer