Fa temps

Un relat de: vell carrascar

Fa temps que no creue el portet,
I et divise a l'horitzó.
ja fa temps que no m'endinse,
pels teus curts carrers.

Fa temps que no correc,
Com ho he fet sempre pel carrer de Baix,
Fa temps que no em fa berenars la iaia.

Enyore veure la partida al carrer de dalt,
seure a la fresca a les nits d'estiu,
pasar les vesprades d'hivern al racó del foc.

Enyore passejar pel Carrascal,
Olorar la flaire dels tarongers,
pujar a la Cova dels Coloms,
com ho feia amb el meu avi quan era menut.

Si la distància es una porta tancada,
l'obriré amb la clau dels records.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer