tot és una cançó

És com un fil prim que fuig suaument entre els dits. S'escapa amb el vent, es torna aire i abandona la pell, el cos. Perdut enmig d'una subtil explosió de sentiments, principi i final d'una vida que no és vida. El fil és qui teixeix el camí, qui marca el sentit. I la música de la veu continua portant el ritme.
Aspre pausa que s'allarga en agonia, transformada en silenci després d'un seguit de simfonies de color, de fulles seques, d'hiverns morts.
Es tractava d'obrir les cremalleres dels ulls, aventurar-se a sofrir el tall d'un fred que es fa tan evident que penetra dins els somnis. Sentir que el buit de paraules es converteix en el buit de sentit.
I segueixo sense trobar les notes que fan falta per continuar cantant.