Tot és de gran profunditat... (...?)

Tot és de gran profunditat! (...?)


Diuen que hi havia
una estrella...; ara estem
tan estrellats que ja
no en veiem cap.

Tot es fa en funció
d’una data al calendari
més que d’un sentiment al cor...
Tothom busca i troba
excuses a favor i en contra.

Cada núvol té la seva pluja,
i cada pluja la seva tempesta...

Tallem flors i més flors,
les desfullem fins que
no en queda ni pètals ni cor.

Pretenen vendre’ns els camins
com si fossin retallables
impresos per una multinacional
fecundada pel gran capital...

Sotanes massa llargues
que quan se les treuen
queda tot el mal a la vista.


Prediquen una felicitat
de postal..., amb un fruit banal.

Els que acaben l’any
-com fa tants anys-
i només parlen de si hi
hagut més mosques i
mosquits que no l’altre any...

Tot és de gran profunditat...!

Les persones que estimen
per amor, ho fan en silenci,
no surten als diaris,
no els fan homenatges,
són tan discretes,
normals i humanes...

Un pare Noel de plàstic.
Un pessebre de plàstic.
Estrelles i àngels de plàstic.
Diners de plàstic.
I el cor, també de plàstic...

Sembla que només les guerres,
les armes i els morts,
no són de plàstic...

Proclamen justícia
amb la butxaca plena.
Somriuen i només se’ls veu
les dents corcades de poder.

Prometen i prometen, però
no ens miren mai als ulls...
Envasen creus al buit
sense data de caducitat,
indigesten a tothom i a ningú.

Dues dates en vermell
al calendari, que bé!
I com una gran metàfora,
a tothom li sembla
que hi troba el seu significat...

Lentament hem anat
deixant de sembrar vida,
ara tot va al seu aire,
tot segueix un màrqueting...

Sembla allò de:
Bon vent i barca nova...

En nom de res condemnem
a morir de gana,
a viure sense amor;
mentrestant els grans bancs
es freguen les mans d’or...

La nit dels ignorants
és fosca i molt gran.
N’hi ha molts que ja
s’hi estan bé, no es
volen ni aixecar ni despertar...

Sembla que tot sigui
una qüestió de pilotes,
i cadascú estima els seus colors.





De vegades sembla
que la humanitat
no sigui humana,
i sense cor, i sense tendresa...,
potser tinc les diòptries
equivocades i tot
ho veig d’un altre color.
Ah! Nadal Bo, que una mica
més i me’n descuido...

Nadal, 2010
onatge