Tot el que volia fou dat (poder)

En els seus ulls una estranya lluentor em cridà l'atenció, s'alegrava de tenir-me als seus peus! de saber que faria el que ell desitgés!

Cada dia en trucava un mínim de vint cops, volia saber que feia a cada instant, inclús em venia espiar per si el mentia.

Durant les primeres setmanes tan sols li dava petons, després començaren les carícies, més tard els sensuals fregaments... Cada cop obtenia més coses, i a cada cosa nova que obtenia, més me'n demanava, semblava un nen que cada cop et va demanat més fins que aconsegueix el que vol. Ell no era innocent, tenia molt fix el seu objectiu, però jo no estava experimentada, no estava preparada. Però ell insistia, i insistia...

En el seu rostre es plasmà una sentiment d'alegria, com si allò que estigués fent li produís una satisfacció gratificant, un plaer fora de sèrie! allò fou el que més m'espantà.
Aquella nit vaig fer tot el que ell em va demanar, primer eren coses acceptables, encara que aviat es convertiren en experiències per oblidar.

Al negar-me, a un dels múltiples favors sexuals que em demanà amb una veu que causava temor, vaig notar una mà que no cessava de colpejar-me. Llavors em digué:

-Saps que és el que em produeix més gratificació? dir-me que et negaràs a fer quelcom.

Perquè llavors al obligar-te sento que he obtingut més poder.

Sempre havia pecat de sincer, però aquella vegada tenia més raó encara. Ell, l'únic que volia era poder, i era i encara és, capaç de matar per aconseguir el que se li nega.

Com un vici interminable, com un plaer sense límits... el seu únic defecte era el poder, sentir que algú el necessitava i depenia d'ell...