Desig, fracàs...

Un relat de: Infinita nit de blanca llum

Vaig veure acostar-se una donçella,
retornant-me la vitalitat. Era tan pura, casta,...
divina dona de fred mirar.
I com més s'acostava, més jo temia,
doncs jo no volia, però era realitat.
Desitjava tenir-la en mons braços,
abraçar-la sens por a fracasar.
Les pors a flor de pell,
ella les podia tentar,
per ella em vaig envoltar,
he fracasat en busca de la veritat...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer