Ja no tinc nom

Camino pels plaers de la vida, omplo el meu cos de dolços inacabables, que m'omplen i em tornen llaminera en la obscuritat del meu món.
Recorro els camins de la juventut, obrint noves ferides al meu pas, carregant-me d'experiència d'errors passats, vivint la vida a cada segon com si s'acabés d'aquí a poc.
Trepitjo noves terres, marcant le meu nom, l'he resseguit tant cops que ja no es veu ni la A.
La M s'ha tornat maleïda de melancolia.
La O s'ha ofuscat de tanta oscuritat.
La R ja es rugosa de la rabia que ha aplegat.
Ja no tinc nom... Abans em demanaven consell ara ja no.
Ja no tinc nom... ho he perdut tot.
Tan sols em queda l'alegria que algú ha substituït el meu lloc.
Sabeu qui sóc?...
Jo no...