En la més íntima soledat...

Dits que esborronen,
mà que perdura en un cos,
mirades que descomponen
aquell intent d'esbós.

Passejades eternes,
en la més íntima soledat,
buscant un fosc racó,
on trobar el que fou dat.

Besos, carícies,...
dolços records d'enamorats,
paraules, frases...
algún somriure escapat.

M'assec vora el mar,
sé que hi ets,
sé que m'abraçaràs,
sé que el vestit em trauràs...

No t'importa deixar-me nua,
ni tan sols sentir-me de plaer cridar,
no és això el que t'immuta,
sinó sentir-me mossegar.

Mossegar-te arreu, on pugui arribar,
el coll...
dolça sang roja
que furiosa em fa posar.

Dolça sang roja que em neguiteja,
sang teva, del teu cos.
No me la ofereixis així,
es massa fàcil, massa temptador...

Temptadors membres...
temptador cos...
veuràs com foragitaràs els pensaments,
amb poques carícies perdràs els estreps.

Màgics moments,
sensuals moviments,
trobaré amb tu el plaer
que vaig perdre fa temps.

Però m'adono que no has vingut,
que ha sigut tot imatge de la meva ment,
que no hi eres,
que mai hi has sigut.

I em quedo pensant en silenci,
jo, sola, enmig de la foscor,
el vent fred em glaça,
necessito la teva escalfor.

M'aixeco, molla,
vull fantasia de nou,
vull aixecar-me amb el teu cos,
vull retrobar el plaer perdut,
recordant un esbós
en el cor dolgut.

Passejades eternes,
en la més íntima soledat,
buscant un fosc racó,
on trobar el que fou dat.