Cercador
TORRE DE CAN TRIA. MATARÓ. EL MARESME
Un relat de: Antonio Mora VergésTornàvem de Sant Andreu de Llavaneres, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, ho fèiem per la carretera BV-5031 en direcció a Mataró; en el punt quilomètric 3 ens aturàvem per retratar l’esplèndida torre de guaita i bada, annexa a la masia de Can Tria de Mata.
El topònim que possiblement comparteix amb Mataró, faria referència a l’abundo d’arbustos de petita alçaria com la farigola i el romaní, que en absència de l’activitat agrícola – com a conseqüència possiblement de les ràtzies pirates – colonitzarien l’indret.
Consta de planta baixa i quatre pisos. Els tres primers nivells són coberts amb voltes de tradició gòtica. A les façanes cal destacar el bell carreuat de les cantoneres, així com les finestres, una d'elles plenament renaixentista. El pis superior mostra una galeria d'arquets de punt rodó i un matacà defensiu.
Aquesta masia i la magnífica torre de planta quadrada del segle XVI, -que avui és objecte de la nostra admiració - va pertànyer a la família Tria, un membre de la qual, Salvador Tria, va ser batlle de Mataró entre 1552-54.
D'ençà dels inicis del segle XVI a la costa catalana hi sovintejaven les incursions de corsaris turcs o barbarescs i de pirates sense jurisdicció. Valgui com a exemple la inscripció que hi ha a la llinda de la porta de l'església parroquial de Pineda: A 1 d'agost de MDXIV a punta d'alba XI galiotes del turc es posaren la gent a la plage cremaren les portes de la sglesia e moltes cases e mataren e cativaren IXX animas pujant fins a la casa de palau a migjorn se tornaren en barcas. Per reparo ses poblats ses fortificada esta sglesia de Pineda.
La qüestió preocupava més enllà del Maresme, aixi en un document de darreries del segle XV, trobem que des de Barcelona, els cònsols de la mar també havien advertien «qualssevol baties, jurats e pròmens de qualssevol vilas o lochs de la costa de levant, so és, de Badalona, Matheró, fins al loch de Lenssà inclusive». que havien d'estar amatents al perill dels corsaris i pirates que corrien per aquelles costes (ff. 176'-1770.
Per prevenir aquests atacs, les torres de guaita feien funció de talaies de vigilància i alhora constituïen elements defensius, formant part d'un sistema fortificat o estratègic de defensa, que es comunicava mitjançant senyals de fum o foc.
El nombre de torres va arribar a ser tan gran que el litoral del Maresme era conegut com la costa torrejada. La major part de les torres conservades són dels segles XVI i XVII.
Les trobareu en aquest enllaç del Consorci de Turisme del Maresme. http://www.ccmaresme.cat/document.php?id=6604
Ni ha que son de planta quadrada i altres o rodones; algunes es conserven aïllades, però les més estan adossades a masies que en algun cas es varen consolidar a la seva ombra. Eren coronades amb corseres o merlets i a voltes defensades amb matacans.
Les torres de guaita i els castells que encara hi ha al Maresme, son una excusa extraordinària per conèixer aquesta comarca, que qualifica el diccionari com ‘zona propera a la mar, marina’.
El topònim que possiblement comparteix amb Mataró, faria referència a l’abundo d’arbustos de petita alçaria com la farigola i el romaní, que en absència de l’activitat agrícola – com a conseqüència possiblement de les ràtzies pirates – colonitzarien l’indret.
Consta de planta baixa i quatre pisos. Els tres primers nivells són coberts amb voltes de tradició gòtica. A les façanes cal destacar el bell carreuat de les cantoneres, així com les finestres, una d'elles plenament renaixentista. El pis superior mostra una galeria d'arquets de punt rodó i un matacà defensiu.
Aquesta masia i la magnífica torre de planta quadrada del segle XVI, -que avui és objecte de la nostra admiració - va pertànyer a la família Tria, un membre de la qual, Salvador Tria, va ser batlle de Mataró entre 1552-54.
D'ençà dels inicis del segle XVI a la costa catalana hi sovintejaven les incursions de corsaris turcs o barbarescs i de pirates sense jurisdicció. Valgui com a exemple la inscripció que hi ha a la llinda de la porta de l'església parroquial de Pineda: A 1 d'agost de MDXIV a punta d'alba XI galiotes del turc es posaren la gent a la plage cremaren les portes de la sglesia e moltes cases e mataren e cativaren IXX animas pujant fins a la casa de palau a migjorn se tornaren en barcas. Per reparo ses poblats ses fortificada esta sglesia de Pineda.
La qüestió preocupava més enllà del Maresme, aixi en un document de darreries del segle XV, trobem que des de Barcelona, els cònsols de la mar també havien advertien «qualssevol baties, jurats e pròmens de qualssevol vilas o lochs de la costa de levant, so és, de Badalona, Matheró, fins al loch de Lenssà inclusive». que havien d'estar amatents al perill dels corsaris i pirates que corrien per aquelles costes (ff. 176'-1770.
Per prevenir aquests atacs, les torres de guaita feien funció de talaies de vigilància i alhora constituïen elements defensius, formant part d'un sistema fortificat o estratègic de defensa, que es comunicava mitjançant senyals de fum o foc.
El nombre de torres va arribar a ser tan gran que el litoral del Maresme era conegut com la costa torrejada. La major part de les torres conservades són dels segles XVI i XVII.
Les trobareu en aquest enllaç del Consorci de Turisme del Maresme. http://www.ccmaresme.cat/document.php?id=6604
Ni ha que son de planta quadrada i altres o rodones; algunes es conserven aïllades, però les més estan adossades a masies que en algun cas es varen consolidar a la seva ombra. Eren coronades amb corseres o merlets i a voltes defensades amb matacans.
Les torres de guaita i els castells que encara hi ha al Maresme, son una excusa extraordinària per conèixer aquesta comarca, que qualifica el diccionari com ‘zona propera a la mar, marina’.
Comentaris
-
gràcies per donar a conèixer...[Ofensiu]joandemataro | 14-04-2011 | Valoració: 10
algunes de les curiositats històriques de la meva comarca.
una salutació cordial des de mataró
joan
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5463498 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.