TORDERA. GRANYANELLA. LA SEGARRA INFINITA

Tornava de Guimerà i malgrat anar – com sempre – just de temps, decidia arribar-me fins a Tordera per recollir imatges d’aquest petit nucli de població, situat vers el Nord de la Curullada, en el camí del Canós, pertanyent al terme veí de l'Aranyó , integrat al municipi de les Pallargues.



El poble és situat a la part més alta de tota la planura que formen les seves terres; l'estructura arquitectònica de Tordera és molt peculiar, té forma de ferradura, amb les cases que la constitueixen unides i deixant una sola entrada que dóna accés a la plaça. Aquesta, centre neuràlgic del poble, és voltada gairebé tota per seients de pedra, i solament s'hi pot accedir per una sola entrada, pel pujador o carrer de Sant Pau.



Costa retratar la seva església dedicada a Sant Pau, amb el dibuix d’un tord a la façana; és sufragània de la Curullada, i malgrat té parets velles en direcció de llevant a ponent, l'estructura actual és del segle XVII. Es troba a l'entrada del poble i s'hi accedeix per unes escales. A Cervera es guarda una marededéu, asseguda, del segle XII, que procedeix d'aquest poble.

A la fi del segle XV entrà a la senyoria dels Saportella, al segle XVI en tenien la senyoria els Sacirera, i al segle XVIII, els Vilallonga.

Com en el cas de la Vila homònima de la Comarca del Maresme, ostenta l’escut parlant d’un au, pel que fa topònim, aquí com allà, defensem la seva derivació del llatí, Vallis Dordaria, relativament comú en alguns llocs de Catalunya, Ordís [ Alt Empordà ] o , Viladordis [ Bages ].



La reflexió que ens deixava l’escriptor Josep Pla, sembla pensada per aquest indret; ‘El paral•lelisme primaveral entre els rossinyols i les cireres és el mateix que es produeix a la tardor, entre els tords i les olives ‘.