TORÀ DE TOST. RIBERA D’URGELLET. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA, LA PROVINCIA “ ESPOLIADA”

 El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  exerceix de notari gràfic, narrador
visual,  en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i atesa la situació de “ presó
local  RENOVABLE  “,  en
que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les
imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la
publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a
compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de
tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric
de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que
parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

En aquesta ocasió m’enviava una fotografia del  nucli de Torà de Tost, poble del municipi de la Ribera d'Urgellet, a l’Urgell
sobirà.

Llegia que el poble, actualment amb una població de 19 habitants, es troba
aigua amunt del riu de Tost a 1.014 metres d'altitud,  situat al vessant septentrional de la serra
de Tost.

L'església  parroquial està advocada  a la Mare de Déu de l'Esperança.

http://indretsescbergueda.blogspot.com/2017/03/mare-de-deu-de-lesperanca-tora-de-tost.htmlEls cal la celestial col·laboració de la seva patrona als veïns de Torà,  a dia d’avui , la Vall de Tost està amenaçada
pel projecte d'un abocador i d'una guixera per part d'una multinacional,  i 
únicament amb l'oposició veïnal , malgrat han creat  una plataforma per evitar que continuïn endavant
aquests projectes, sense la intervenció de l’Altíssim la cosa “ no pinta bé”

http://salvem-tost.blogspot.com/2009/02/labocador-de-tora-de-tost.html

http://territori.scot.cat/cat/notices/2011/10/pedrera_de_la_vall_de_tost_ribera_d_rsquo_urgellet_3008.php

Afegiu-vos a la lluita dels veïns de Torà de Tost, no defensen únicament el
seu dret legítim a viure com a persones, defensen  també el vostre, l’aigua sempre va al mar, i
la contaminació més aviat que tard afectarà també a les terres baixes.

Quan al topònim, malgrat l’accent, defensem la seva procedència de l’abundor
en aquestes terres de la  planta
verinosa, fins i tot letal, de la família de les ranunculàcies del gènere
Aconitum.

L'acònit blau, tora blava, matallops blau, escanyallops, herba tora, herba
verinosa, o realgar/rialgar(Aconitum napellus).

Cuideu-vos molt, els que assumien que ens havien de protegir de tot mal, NO
SON BONA GENT

Us esperonem a compartir aquesta entrada 
amb TOTS  els mitjans
informatius,  locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i 
“color polític “  perquè en
valorin la seva publicació;  recordeu
SEMPRE  que  Catalunya NOMÉS EN TÉ a nosaltres.