Cercador
Tocar de peus a terra?
Un relat de: ROSASP- Compartir:
Tocar de peus a terra,
caminar sense sortir dels marges,
dur paraigües quan plou força
i quan fa fred tapar-se.
Realista o pràctic...
Volar i viatjar pels núvols,
creuar camps a través,
deixar que la pluja et banyi
i sentir el glaç a la pell.
Boig o somiador, evidentment...
Tot és prou respectable,
arrelar-se fort al terra
o volar com un ocell.
(Sentir i viure és abstracte,
cadascú ho veu diferent).
Qui té la raó i el seny?
el que processa el que veu
o el que somia canviar-ho?
el que no es deixa endur per emocions
o el que s'hi endinsa incansable?
Jo voldria tocar de peus a terra,
volar, mullar-me i glaçar-me.
Caminar per molts indrets,
també saltar-me molts marges.
Sobretot, sentir-me viva.
D'emocions i somnis, que no me'n faltin!
Comentaris
-
jo també[Ofensiu]peres | 22-12-2004 | Valoració: 10
jo també em penso que sóc una barreja de totes dues coses. Hi ha una aparença de tenir els peus a terra... però el caparró sovint vola, es mulla i pateix fred. Sempre he tingut fama de massa realista... Si sabien el que em balla pel cap, de vegades...! Però és que les coses del cap (del cor, de la imaginació, dels desigs) també són reals!
-
Prefereixo estar als llimbs![Ofensiu]BARBABLAVA | 22-12-2004
Prefereixo tocar amb les ales el cel que amb els peus el terra. Segurament com tu.
Un relat molt interessant, que em fa pensar que jo sempre estic somiejant, i m'encanta!
Tot i que de vegades intento tocar amb la punta del peu una mica la realitat, perquè no sigui tan dura la caiguda quan els somnis s'aturen!
Com tu dius: "tot és prou respectable, arrelar-se fort al terra o volar com un ocell"; però si em deixes mullar...provaré de volar com un ocell!
l´Autor
312 Relats
1612 Comentaris
644561 Lectures
Valoració de l'autor: 9.79
Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!
Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia
El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")