Tirallonga

Rehabilitats de penediment corsecable
els esclats de joia temporal
riuades humanes gesticulant
per aconseguir les engrunes del progrés
màquines absurdes, ginys
colossals prenen els carrers empedrats
la lluna plora el progrés
els fums i les ombres reclamen
el seu regnat de somni matiner
el tremp dels segles condensat
a unes hores perdudes piramidals
alguns somien amb el capgirell
de tot plegat i de res en concret
abassegadorament les peremptòries urgències
de recaptació de capitals humans
cal engrandir les files escarransides
de membres arrapats al cos
disposats a saltar pels aires
a condemnar els excessos d'altri
a redundar en la convicció sense esma
calen segles de destrucció
moltes mans llançant les llambordes
llancivolant les argumentacions consignades
a les fulles de reclamació i els manuals
a les pàgines interiors dels diaris
en columnes oblidades de les que només
el títol resulta comprensible
els ulls cansats repassen
l'atrocitat bestial desenvolupant-se
en tindríem notícies si hi hagués canvis
ens ho vindrien a dir els senyals
escrits al vent o als núvols
amb lletres de sang i llàgrimes
amb lletres cursives, ofensives
els esperits cultes reclamen
el seu llegat d'absurditats consensuades
inspiren la lletania agonitzant
allargassada per les estrofes florides
els mots atropellats penetren
les estances de la ment amb desordre
és la gran revolta esperançada
ens ha de lliurar d'enemics llunyans
de ments pensants caigudes
en la desgràcia intolerable de la fraternitat
l'excés volgut de proximitat
l'abús premeditat de confiança
per part dels qui oprimeixen
ofèn la intel·ligència greument
trasbalsa les motivacions més assentades
espanta esgarrifada la voluntat
el canvi desitjat esdevé
la pitjor malaltia de les generacions
trobem que milers de damnificats
amb les seves misèries al farcell
esperant la justícia recompensada
del ruixat de monedes, petites
com grans de sorra que s'escolen
entre els dits incrèduls, inacostumats
a sentir l'esguard del poder
a pressentir la possibilitat de vida
els camins dreturers vers el plaer
les moltes feinades de tercers
que valen unes sabates noves
llustroses i lluents com rajoles
que no ens enganyi la vista
amb la seva distorsió angular
hem de soterrar les esperances, esperar
la mort lenta i infal·lible
ens ha de dur a les grans cognicions
a desenterrar les veritats incomprensibles
la presó del cos dessota la runa
de res no serveix la pietat
si les sabates enllustrades caminen
pugen a l'estrada, es recolzen
al faristol venerable, només
per la seva antiguitat i història
pas pels actuals que l'ocupen
les hores baixes, precipiten
la consecució del daltabaix previsible
les paraules dites pesen
com marmòries lloses al nínxol
cal aprendre un altre cop els decàlegs
canviar-los a cada moment
en funció de persones, particulars
que veuen les estadístiques com bombes
peces d'artilleria que esclaten
a centenars de metres de l'objectiu
els errors es paguen amb dany
moral de les persones, les ànimes
esqueixades de tanta cerca de criteris
es desmunten tristament sense consciència
el propietari del magí vol la mort
la mort mateixa vol la mort
els vius volen la mort
tot parlant d'esperança com ara
qui parla d'un filet en temps de mancança
o de l'alè d'un infant en mig del femer
les hores comptades com faves
cauen precipitadament sense comprendre.