Tinc un rellotge parat !

Si, jo també tinc al menjador un rellotge aturat. El meu te força més de cent anys, una mquinaria de rellotgeria que seria l'enveja de qualsevol antiquari, i recordo quan de petita sonava com a despertador tocant una alborada gallega. És per això que m'agrada tenir-lo, guardar-lo, mirar-lo, i de vegades acaronar-lo encara que fci veure que el que faig és treure-li la pols.

M'encanta aquest escrit Avet.

(Gràcies per llegir-me i comentar-me. De fet ja espero els teus comentaris...)

Quin magnífic rellotge, et diré un secret, jo també en tinc un de molt i molt vellet i avui me'l miraré no sigui que tingui les mateixes propietats que el teu.
M'ha agradat aquesta concisa biografia Sanitat 51.
- Aquí Sanitat 53. Tanco i tallo.
Salut!

en tots aquells moments viscuts en el temps, que ens han donat pau, alegria, serenitat, tendresa.... I crec que si poguessim guardar-los tots en una caixeta, i agafar-ne un de tant en tant, com si fos un caramel, del gust que ens cal en cada moment, tot seria molt més fàcil.
M'agrada la manera original com has descrit aquesta aturada del moment que et cal i que reculls cada vespre.
Una abraçada

Cada dia ( o al menys la majoria d'ells ) té, efectivament, el seu moment dolç, l'instant que voldríem aturar per gaudir-ho a fons o que recordem per agafar empenta i continuar endavant...
Aquests segons, però, que són vitals per al nostre cor no resulten tan evidents per als altres, tot sovint no poden ser compartits amb qualsevol!

Avui me n'alegro especialment d'haver arribat fins el teu espai i haver escoltat el tic-tac incansable de les teves paraules, el teu batec vital.

Rep una abraçada ben dolça,
Unaquimera