Tinc la vida a les mans

Un relat de: Marc Freixas

Rosers en els meus dits,
que banyats amb sang em cicatritzen les ferides;
ferides que s'obren amb les mans senceres,
i sensibles per tanta vida que em resta amb elles.

Serenament,
despertaré el meu somriure més guardat,
per veure línies infinites de camins,
en moltes maneres de dir la llum, i també la vida.

Comentaris

  • AtzaVaRa | 16-08-2004 | Valoració: 9

    Preciós.....

  • ja saps com has quedat en el concurs?[Ofensiu]
    Shu Hua | 04-08-2004

    No sé si l'he entès massa bé, però té molt de ritme i es llegeix fàcil. vols dir que val la pena viure, amb totes les sorpreses que encara no saps, malgrat que hi hagi dolor? Si és així, estic d'acord.
    Has llegit la meva resposta al teu comentari?

  • MOLTA SORT A LA CATALANA 2004![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 30-07-2004 | Valoració: 10

    Curt però essencial de la primera a l'última paraula. Espero que tinguis molta sort al concurs de la Catalana de Lletres 2004! Jo aquest any també hi havia participat, però no he pogut seguir el concurs per la ràdio i la veritat és que no sé ni si algun dels meus 3 poemes va ser seleccionat.
    Tan de bo que guanyis i et recomanin a l'editorial Cossetània per a publicar un volum sencer! Et flueix la poesia per les venes.
    Espero conèixer-te demà.
    Una abraçada

    Vicenç

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

872920 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.