Tinc brodats al cor.

Tinc brodats al cor amb fil de dolor
i ganxet de soledat, brodats que són la font de l'amor.
Sentiments vestits i sentiments a cor obert.
Sóc feliç pel que no tinc, i les il·lusions per l'enyor de demà.
Carrer d'anar a peu amb adreça de país.
Sempre fem que l'amor no sigui mai un
ocell lliure, ni dins ni fora de la gàbia.
Destil·lo llàgrimes fins que en fan un vi de felicitat.
Fins quan el meu amor serà amo de desig i de dolor?
Estampes de quan tot era verge i jo innocent.
Flors que han perdut el pòlen sense fecundar nou color.
Tinc fred i només el poema em vesteix i m'abriga.
Els que m'estimen i l'amor sempre fereix.
El temps viscut i l'evaporat, i el temps que es merseix.
Cor i sang donen vida a l'amor, i de vegades
viu i mor en temps d'espera.
Ens mirem als ulls i escrivim el poema al cor.
I dibuixem desig entre cos i cos amb ombres i tot.
Tornarem a interpretar la tragicomèdia humana,
la butaca serà diferent, els expectadors també,
però els actors seran els mateixos; dona i home.


Els meus dits ja són antics
i la meva carícia una antigalla de brocanters.
Tinc un gerro curull d'espines que no han florit en alegries.
Em sento ric d'amor i més ric encara en estimar.
Estic enamorat, enamorat dels dies que visc i que em sento viu.
Moriré perquè estic viu, em serà igual
que m'entengueu o no.
El que importa és el que ara veuen els meus ulls,
el què acaricien les meves mans i el què sento al cor.




onatge