Cercador
TESTIMONIS DE LA NOSTRA HISTÒRIA. LA VIL•LA ROMANAN DELS MUNTS.
Un relat de: Antonio Mora VergésRebia una crònica del Feliu Añaños i Masllovet, en aquesta ocasió ens explica les seves impressions de la visita feta a la Vil•la romana dels Munts , localitzada dins del terme d’ Altafulla a la comarca del Tarragonès. Al segle XVI, la zona ja era coneguda com a jaciment romà, no serà però fins l’any 1967 que s’iniciaran les tasques d'excavació sistemàtica del conjunt a càrrec del Museu Arqueològic de Tarragona, que en portarà la direcció , i esdevindrà el custodi de bona part dels valuosos materials trobats. La primera ocupació de la zona es va produir, d'acord amb les dades arqueològiques disponibles, a mitjan segle I dC. Cap al 260 va ser assolada per un incendi que va destruir la quasi totalitat dels seus edificis. A partir d'aquest moment es documenta una reocupació si més no puntual de la vila, que va ser definitivament abandonada a principis del segle V. S'han posat al descobert una sèrie de luxoses estances, articulades en el nucli central de la vila per un corredor porticat, i amb seguretat dos conjunts termals. Bona part de les estances de la vila estaven pavimentades amb mosaics policroms i les seves parets i sostres decorats amb riques composicions pictòriques. A les termes, a més dels mosaics pavimentals, les parets de les piscines conserven encara significatives traces dels revestiments amb plaques de marbre. En suma, dóna una idea de la riquesa de tot el conjunt, corroborada per la decoració escultòrica, la qual prové majoritàriament de les instal•lacions termals. Criden l’atenció les runes del dipòsit d'aigua, conegut popularment com "la tartana", i que evoquen alhora vagament l’estructura d’un temple. Possiblement s'ha de relacionar la sumptuositat dels Munts, amb el fet constatat que tenien aquí una residència d’estiueig , el governador de la província Hispaniae citerioris , Valerius Avitus i la seva esposa Faustina. En època romana, com ho seran més tard i fins els nostres dies, les grans viles rurals – els masos o masies - no acostumen a ser llos d'oci i distracció, sinó centres de producció agrícola i ramadera.
Comentaris
-
Bona vida[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 29-03-2011 | Valoració: 10
Realment els romans rics s'ho passaven teta! Que bé vivien. Sempre alimentant el coneixement.Gràcies. I per cert, coneixes les restes romanes, les termes que hi ha a Sant Boi de Llobregat, al costat de l'estació de tren? Són també fantàstiques. Una abraçada romana.
Aleix
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5455997 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.