Cercador
LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
Un relat de: Antonio Mora Vergés El Josep Salvany Blanch retratava l’any 1912, Plaça a Banyoles, Banyoles ; Pla de l'Estany ; Catalunya ; Infants ; Places ; Retrats de grup
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/290/rec/26
A la imatge, s’hi veu més “ grup” que Plaça, intuïm que és la Plaça Major de Banyoles, que ha rebut diversos noms al llarg de la història – com pertoca en un país de ximples - , els banyolins, gent assenyada però, sempre l’han anomenat la Plaça; és un recinte porxat d'origen medieval, que centra l'eixample medieval de la població, conegut com a Vila Nova. Documentada des de 1297, conserva encara la¡ seva primitiva funció de mercadal.
L’any 1912 veure una persona amb una màquina de retratar, era tota una novetat, avui, ben al contrari, criden l’atenció les persones – poques – que volen mirar directament, sense màquines, mòbils, tabletes,... , allò que malgrat la nostra estultícia encara existeix.
Visc a Castellar del Vallès, on arribava l’any 1972, i recordo que en una ocasió, una “aborigen “ em preguntava que podia ensenyar d’aquesta vila, on en paraules seves “ no hi ha res que valgui una merda “, a una visita que esperava, li vaig recomanar fer la “ ruta de les margarides “ els edificis que aixecava l’arquitecte dels Tolrà, Emili Sala i Cortés (Barcelona, 22 de febrer de 1841 - la Garriga, 7 de juny de 1920), que havia estat mestre d’obres, i que feia esculpir margarides en diferents llocs dels edificis, em confessava que NO HO HAVIA VIST MAI, i jo li deia
que ho havia vist sempre, està clar que ningú , com deia el Manuel Navas Ortiz, li havia “ ensenyat a mirar “ . Em confessava que a la seva visita, el Palau Tolrà, les Escoles, l'església de Sant Esteve, el safareig de la Baixada de Cal Verge, la capella de la Marededéu de Montserrat,.., els havia encantat.
El Josep Salvany Blanch, de qui tenia l’altíssim honor de confegir la fitxa per als Col·legi de Metges, ens ensenyava a mirar, a moltes persones Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/290/rec/26
A la imatge, s’hi veu més “ grup” que Plaça, intuïm que és la Plaça Major de Banyoles, que ha rebut diversos noms al llarg de la història – com pertoca en un país de ximples - , els banyolins, gent assenyada però, sempre l’han anomenat la Plaça; és un recinte porxat d'origen medieval, que centra l'eixample medieval de la població, conegut com a Vila Nova. Documentada des de 1297, conserva encara la¡ seva primitiva funció de mercadal.
L’any 1912 veure una persona amb una màquina de retratar, era tota una novetat, avui, ben al contrari, criden l’atenció les persones – poques – que volen mirar directament, sense màquines, mòbils, tabletes,... , allò que malgrat la nostra estultícia encara existeix.
Visc a Castellar del Vallès, on arribava l’any 1972, i recordo que en una ocasió, una “aborigen “ em preguntava que podia ensenyar d’aquesta vila, on en paraules seves “ no hi ha res que valgui una merda “, a una visita que esperava, li vaig recomanar fer la “ ruta de les margarides “ els edificis que aixecava l’arquitecte dels Tolrà, Emili Sala i Cortés (Barcelona, 22 de febrer de 1841 - la Garriga, 7 de juny de 1920), que havia estat mestre d’obres, i que feia esculpir margarides en diferents llocs dels edificis, em confessava que NO HO HAVIA VIST MAI, i jo li deia
que ho havia vist sempre, està clar que ningú , com deia el Manuel Navas Ortiz, li havia “ ensenyat a mirar “ . Em confessava que a la seva visita, el Palau Tolrà, les Escoles, l'església de Sant Esteve, el safareig de la Baixada de Cal Verge, la capella de la Marededéu de Montserrat,.., els havia encantat.
El Josep Salvany Blanch, de qui tenia l’altíssim honor de confegir la fitxa per als Col·legi de Metges, ens ensenyava a mirar, a moltes persones Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5432649 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ