Cercador
t'estime,t'estime de debo
Un relat de: quimenystesperes- Compartir:
-Alçat filla has d'anar a classe...
I són eixes paraules les que cada dia em xaven les il-lusions, les que em depremixen tant,les que em diuen que em deixe els estudis per no vore't més i perfi oblidarme de tu.
La realitat es dura i hi ha que afrontar-la, pero no vull, el que vull es viure un sonni amb tu, un somni real , que la diferencia d'edat es gran, tinc 17 anys i tu quasi 40, pero i que? No hi ha ninguna pared que es pose enmig i no en deixe passar,saps perfectament que tinc mentalitat adulta,que fotre puc fer-te inclus més feliç que qualquiera persona de eixes edats, però bé, aquestes coses he de callarme-les, no poden ixir més enllà dels meus textos, però hi haurà un dia on no puga més,on tots els meus sentiments ixiran com si foren algo normal, i la gent em dira que estic boja i que? T'estime; tu m'has fet adonar-me'n d'algo molt important, abans m'agradaven els homes i sols tu m'agradaves i m'atreies del meu mateix sexe, però ara ... Ara es molt diferent, ara sols m'agrades tu, t'estimo.
Comentaris
-
com continua el relat?...[Ofensiu]Libi | 24-03-2014
Hola…
Tasca complicada aquesta que em proposes...sóc relataire novella com tu…i escrius sobre amors impossibles…mmm (pensatiu)…impossibles per a qui?...
Sinceritat?....potser és el reflex d’una realitat. El pes de la nostra societat.. El pes d’unes normes que no hem escrit nosaltres. El pes d’obrir la nostra ment i donar el pas.
La set de vida provoca trobades i prohibir-nos alguna cosa desperta àdhuc més el desig.
Per això ara sóc jo qui et proposa a tu…com continua el relat?
Vull saber fins a on els pots fer créixer, fins a on pots créixer tu…deixa't portar i no tinguis por a res i saps perquè…per que estem vius…
Potser amb el meu comentari estic fent un relat paral•lel.
I tu, quina opinió tens sobre els meus relats?
Libi
-
quimenystesperes | 23-03-2014
Moltes gràcies als dos, m'anima moltissim llevar-me aquest pes de damunt, us ho agraeixo molt
-
Alliberament[Ofensiu]srta_squitx | 23-03-2014
Estic d`acord amb en Jordi, transparent i sincer, així és el teu relat. Un trosset de la teva intimitat que comparteixes amb tots nosaltres, per tant gràcies.
Poder expressar el que se sent és molt valuós, i quan no es té ningú al voltant amb qui compartir el propi món l`escriptura és un bon company, un bon aliat. Tant de bo continuis confiant en l`escriptura, aquí sempre hi haurà algú per llegir-te ;)
annajv1@hotmail.com
Una abraçada :) -
Sinceritat[Ofensiu]Jordi Abellán Deu | 23-03-2014
El teu relat vessa sinceritat i com tu dones sinceritat jo també voldria donar-te-la.
Però enten que no ho faci aquí. Es pot parlar molt dels sentiments que aquí ens expliques públicament però no vull fer-ho publicament.
Amb això ni jutjo, ni aprovo ni tampoc recrimino. Els sentiments són els que són. Però si vols una opinió personal tens manera de fer-m'ho saber i jo et contestaré.
Una abraçada,
Jordi.