T’espero

Un relat de: Mariatxi
T’espero
entre la cortina de pluja
que relliscant sobre els cabells
me’ls enreda.
T’espero
coberta de fines gotes
que dissimulen les llàgrimes lliscants.
T’espero
amb la roba arrapada a la pell
i la tremolor que es passeja pel meu cos.
T’espero
amb una tassa de cafè a les mans,
amb la mirada encadenada al despertar de sol.
T’espero
calant una cigarreta eixuta
que tu un dia em vas fer.
T’espero
contemplant les plantes que es desperten
i les muntanyes que badallen.
T’espero
esborrant un somriure càlid
i acollidor,
còmplice del teu.

T’espero. Perquè sé que vindràs.

T’espero
recitant el nostre poema
i escoltant les cançons que vas fer.
T’espero
recordant els teus dibuixos,
que deien tantes coses alhora.

T’espero.Dreta i pacient al portal.

T’espero
adormida al sofà
amagada entre mantes i coixins.
T’espero.
Perquè sé que has de venir
i m’abraçaràs tan sincerament
com aquella vegada.

Comentaris

  • Molt bonic poema!!![Ofensiu]
    free sound | 19-07-2011 | Valoració: 10

    T'espero preciós,
    amb melodia de fons...
    Parla per si sol,
    sona amb pluja i sol,
    bonica lluita per algú que es vol!!!!
    Felicitats!!!!
    Una abraçada.

  • esperança[Ofensiu]
    magalo | 19-07-2011

    Dolçes i clares paraules que conviden a paseijar pel teu poema. Versos que desprenen l' esperança de que tota espera haurà valgut la pena,
    celebro llegir-te
    una abraçada
    Marta