Setembre

La taula segueix al mateix lloc,
una mica més corcada.

Amb el pas del temps imprès a la pell.

L’habitació està molt fosca,
la claror no hi vol entrar.

Potser li fa mandra.

L’escombra continua intacta,
del seu racó no es mou.

Cada dia és més poruga.

Arrossego totes les cadires per fer soroll,
però s’hi resisteixen.

Són unes malcarades.