Un dia qualsevol

Veus un noi pel carrer tocant la guitarra,
t’agrada, però no t’atreveixes a
donar-li unes monedes.
Vols recular però no et decideixes.

I a casa, com sempre,
fas el llit per tornar-lo a desfer,
et mires al mirall i encara ets tu,
compleixes una rutina que
en el fons t’agrada, perquè alguns dies
et permets el luxe de saltar-te-la.

Avui t’han sortit bé totes les notes.

No pots deixar el cafè amb llet dels matins
-tot i que t’has passat a les vegetals-

Quina olor a colònia que desvirtua la humanitat!

No suporto el soroll dels tacons...