Terror al metro (de Poble Sec a Sants)

Un relat de: Tiamat

Puges al metro a Poble Sec amb la seguretat que tots els seients seran plens. Un cop d'ull rutinari et confirma aquest pensament, i et recolzes, deixant que el cul s'emmotlli dins les barres. Intentes llegir, però amb la maleta i estant dreta, es fa difícil. Arribes a Espanya, i entra un munt de gent, que t'esclafa contra un costat. Decideixes mirar la cara de la gent que tens al voltant, per distreure't. De sobte, veus una noia que arronsa el cap, deixant anar un xisclet molt suau. Tothom es gira, intentant esbrinar què ha passat. Els que són vora la noia ja ho han descobert, i s'ajupen i deixen anar xisclets al seu torn. Les persones que hi ha al vagó es comencen a inquietar, passejant la mirada, ben ràpida, per tots els racons i raconets. I finalment, descobreixes què és. Una papallona. Veus que s'acosta cap a tu. S'obren les portes de Tarragona, i algú intenta fer-la fora amb un cop de mà. La papallona esquiva els cops àgilment, i continua venint cap a tu. Tothom aparta el cap per evitar el contacte amb aquella bèstia assessina. S'atura un segon just davant del teu nas, i llavors es posa, ben elegantment, damunt la teva maleta. Una veu anuncia que estàs apunt d'entrar a Sants. T'acostes a la porta, i la gent et deixa espai, espantada per la possibilitat que la papallona torni a alçar el vol i els ataqui. Però ella continua ben aferrada damunt la teva maleta, tota tranquil·la. I és que només volia anar a agafar el tren.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tiamat

Tiamat

321 Relats

1507 Comentaris

634450 Lectures

Valoració de l'autor: 8.82

Biografia:
també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.