Terra aspra

Un relat de: esfenoides

Amaguen les músiques la dansa,
es desfan els acords a les mans,
d'una mística antiga i cansada
que s'esdevé pregona i distant.

Passen les processons rutinàries,
oblidant-se com ploren els camps,
plens d'aiguamolls dels ocells cantaires
i de runes colpides pels anys.

Però avui hem parat bé l'orella
i ens hem omplert amb delit dels secrets
que s'ajaçaven amb la pedra seca,
amb l'ajut del paratge desert.

És l'essència de la terra aspra
que es desperta quan molts l'escoltem
i ens alleuja a tots, sempre quan canta:
corre, fes fora aquell qui t'estreny!

Remuga, remuga,
que la pols no et puga.

Comentaris

  • hola![Ofensiu]
    diesi | 22-05-2007 | Valoració: 10

    Et vaig dir que et deixaria un comentari i aquí estic xD. M'ha agradat aquest poema. El títol ja és molt bo i el primer paràgraf, sobretot, m'ha agradat. No estic gaire segura d'haver-lo entès a la perfecció, (potser perquè vaig amb presses) però m'agraden les paraules que utilitzes i com les rimes i la musicalitat i tot això. Wenu, ens veiem!!

    1 petó!

    b#NaT#b

  • nimfa19 | 05-05-2007

    eiii !!
    com et vaig dir et deixo un comentari, perticularment i sense anims d'ofendre els teus poemes no m'han transmes gran cosaperò segur que algu altre si. tot i aixi estan ben escrits. vinga que vagi molt bé !

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: