Ascensió

Un relat de: esfenoides

No s'esculla el desig
que s'enfonsa dins l'Àrtic
ni es queda surant
d'icebergs envoltat.
Es transforma, potser,
en matèria més dúctil
que s'absenta del cos
sense perdre embranzida
fins als àngels sense ales
nouvinguts a l'espai.

I no cal que passin quaranta dies.

Comentaris

  • Arbequina | 17-09-2007

    Confirmadíssim: ets d'aquelles joies que passen desapercebudes a relatencatalà.cat. Ets, pel que jo he llegit, dels poetes més talentosos del web. Aquesta poesia és senzillament meravellosa: elegant, musical, rodona...
    M'ha encantat.

    Una abraçada.

    Arbequina.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: