Temps

Un relat de: AVERROIS

Els minuts passen,
els records s'esborren,
i les imatges borroses,
llunyanes,
implacables,
ens fan sentir,
vells,
impotents,
fracassats.
Com sorra de la platja,
la vida s'escapa,
i entre els dits,
no queda res,
tot vuit,
te'n penedeixes
dels minuts perduts,
de les paraules no dites,
dels petons no besats,
i al final busques,
tan sols viure.


Comentaris

  • Reflecteixes[Ofensiu]
    gypsy | 07-03-2007 | Valoració: 10

    amb el teu poema l'important del ara i l'avui, de dir a la gent propera que l'estimem, ara que encara hi som a temps. Després queda una remor de tot el que podíem haver fet i no hem fet. El trobo molt bell.

    Crec que volies dir "buit" de buidor, enlloc de "vuit", que és el nombre.

    Un petonàs!!!


    gypsy

  • aquest temps...[Ofensiu]
    el petit | 30-01-2006 | Valoració: 8

    relament crec tens raó...el temps potser es la cosa que més ens fa perdre més el temps.

    Tantes coses que es podrien haver fet i que no s'arriven a fer...pero en fi...aixo ha de servir per millorar.

    Realment...m'ha encantat.

    Feliçitats i...ja saps...a aprofirat el temps.

    I nu deixis que el temps et prengui el temps que et queda ;)

  • Chelsea, the classic girls of 60's | 29-01-2006 | Valoració: 10

    Molt bo, sincerament. A vegades quan som feliços no volem que el temps passi tan depressa, però ho fa i això ens recorda la fugacitat de la vida, la matèria, els sentiments... en fi, el temps corre per tot i per tots.

  • Aquesta[Ofensiu]
    Cuca | 23-01-2006 | Valoració: 9

    Ès la nostra història, ès la història del ser humà, tant trista però tant certa. Ho volem tot, i quan ho tenim no ho volem, deixem escapar les coses per les que lluitem dia a dia, i al final, quan ja no hi ha rès a fer, ens n'adonem. En realitat quina ès la nostra missió en aquest món? Doncs quina vols que sigui, la de viure... Però el nostre alicient ès el "com vivim"...
    M'agrada. Una abraçada.

  • Trist...[Ofensiu]
    Buk | 20-01-2006

    Potser si que és trist, però no per això és menys cert el que explica el poema. Viure requereix a vegades de totes les nostres forces, deixant-nos sense alé per a res més.

    Salut
    Buk

  • t'hauria de donar la raó,[Ofensiu]
    mjesus | 19-01-2006

    i em sento identificada amb aquestes paraules, però em sembla molt trist que només sigui per viure, tot aquest esforç.
    M'agradat, amb paraules senzilles però amb alguna imatge bonica

    Com sorra de la platja,
    la vida s’escapa,
    i entre els dits,
    no queda res,
    tot buit,

    Endavant! Salut i força.

Valoració mitja: 9.25

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

927 Comentaris

332423 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!