Temps millors

Sempre esperant temps millors. Tinc ganes de dir que ja han arribat. Llàstima que encara no ho hagin fet. És una llàstima. Perquè tinc ganes de dir-ho. Tinc ganes de dir que, per fi, després de tan temps darrere teu, he trobat algú altre. Algú que sí que m'estima. Algú que em tracta d'allò més bé, i que tu, al seu costat, ets, parlant fi, un excrement. Tinc ganes de dir que, per fi, després de tant temps plorant per tu, tinc motius per riure. Motius per ser feliç. Per ser la que era avans. La mateixa noia riallera i amb ganes de festa que era avans. Tinc ganes de dir que torno a ser aquella noia. Tinc ganes de dir que, per fi, després de tantes nits somniant que tornaves, cada nit somnio marranades, amb aquell "algú altre", sí. Tinc ganes de dir tot això, però mentre no sigui veritat, em limitaré a dir que tinc ganes de dir-ho. I quan arribi el dia en què ho pugui dir, el moment en què els temps millors hagin arribat... Sí, en aquell moment, no pararé de repetir que sóc feliç.