Temprant clarors

Estels matiners
llàgrimes de lluna
que des de l'alçària
ens tempres clarors
bàlsams de l'esperit
bufaner de ventijols
i amoïnador de foscors.

Obrat a sentiments
diàfans i sedatius
escoltant el brunzir
de les ones colpejant
els amerats roquissars
sortosament verges
de fragàncies i olors.

I endinsat en els cors
de qui contemplant-te
absort a tanta bellesa
et recelen tremolencs
molt porucs i ploraners
de que tanta grandesa.

S'esmunyi fredament
entre les teves clarors
redossades de feblesa
per seguir camins ignots
nodrits de malenconia
i refets per l'acubilla-me'n
l'ostracisme i la por .