El llarg camí del silenci

Un relat de: antoni_5
Si ... de sobte m’enlairo
no es pas per fugir de tu
ni dels nostres preuats sentiments.

Si ... de sobte m’enlairo
es perquè deu vol que hi vegi clar
fugin així deixa monotonia
que m’escarrassa la ment
i hem d’aixafar-na el cor
com el brunzit al timpà .

Sols el silenci es el millor
epitafi que s'ha descrit mai
i visc en l’esperança ferma
d’anar-me’n en el mes gran,
llarg i solemne dels silencis .

I penso aconseguir-ho... si
no lluny de tu, i de la teva ma
perquè sols tu i jo sabem
de l’amargor dels afligits
i fins on poder arribar .

Amarats d’emocions
eixirem veles a vents
fent-nos proa a la mar
buscant aixopluc en les ones
i perfilant corriols a l’horitzó .

Aromatitzats amb flaire d’encens
humitejats i plorosos els ulls
defensant tot el que hem viscut
per sempre amb la suficient forca
per arribar als abruptes cingles d’Itaca
mar, on s’ofeguen tots els sofriments .


Antoni

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de antoni_5

antoni_5

71 Relats

63 Comentaris

66490 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Hola amics soc l´antoni un relataire d´un petit
poble de les fermes terres de ponent .
I m´agrada llegi tot el que relateu , bé si no tot, el
que la feina em deixa , i expresar en els meus
relats tots els sentiments font de la meva inspiració .