Sovint ......

Sovint m’hagués agradat
en el teu nom emmirallar-me
aixecar el vol i escampar-ho
pel cims adormits i fràgils
d’aquesta natura agònica
i engalanar de gran joia
l’enfosqui’t capvespre
que sempre es present .

Sovint m’hagués agradat
trencar mil llances i ser valent
assolir amb tota magnitud
aquest dos maleïts esgraons
i donar-te el bes que mai te dat,
m’hagués agradat ser el colpidor
dels teus somnis i el teu esperit
i llançar-me furient a la conquesta
d’allò que sempre he temut .

Sovint m’hagués agradat ser
el conqueridor dels teus llavis
i com la suau brisa acariciar-te
fins donar-te amb escreix tot allò
que el meu cor et pogués oferir .

Sovint m’hagués agradat
no engandulir-me i ser furient
però la meva feblesa ens ha dut
per camins llunyans e irretrobables .