TAÜT DEL TEMPS

Oh temps, que esgarrapes les pedres del claustre
i amb sagnant ferida la teva gran boca,
golafre, engoleix.

Immensitat, cúmul d'hores incansables,
fatigades cèl.lules d'invisible objecte,
àtom i matèria d'invertebrat cos...
Fas vides i morts.

Tu, sempre impacable,vas solcant la pell,
atraus com imant, fons glops d'alè,
i arrases qui trobes gaudint del teu pas.

Vestit d'infant jugues iamb unes tisores
malmets nostre cos.Inflexible temps,
com la pluja àcida rodoles pel món,
i amb disfressa humana ens fas presoners
de busques i números, de pressa i retards.

Jutge de flaqueses i virtut,que ens torces
com un ferro ardent. Amb un cop de mall
trenques els grillons dels anys d'esclavatge.

Tots els ulls apagues de l'univers, i omples
de boires i núvols la faç del planeta.
Llesques llunes blanques, engrunes espigues,
i cremes records sota un munt de cendra

Amic i enemic sempre inseparable;
t'allunyes i restes, company de dissorts,
de goig i gaubança, mortalla i taüt
del temps del meu temps.

Dins la clova em tanco; sento bategar
el toc de les hores, i el meu jo es marceix
com les fulles seques en la branca obscura
del pensament buit, absent i enigmàtic.

Onada de dubtes que mulles buidors.
Oceà profund del subconscient.
Vaixell que navegues per un mar d'oblit,
de sal i d'escuma.

Tu ets immortal i escampes partícules
per l'espai del jo i claves la unglada
i véns i te'n vas i dónes i prens,
i t'esmunyes dels dits com mel o vinagre...

Oh temps, jo et demano: et queda una mica
de temps del meu temps per deixar-me viure?
¿Veuré demà el sol xuclant la rosada
i l'abre curull de fruita de vida?

...Sóc la teva esclava!

Anna M. Fontanals i Veà
10 de maig de 2007