Cercador
AQUELLES ONES BLAVES
Un relat de: Anna Maria Fontanals Veà- Compartir:
Ara no sento la cançó
de la pluja com llisca
per la finestra,
ni m'abrusa el llum del sol estival.
Veig el foc sense guspires ni brases
i un déu mancat de mans i peus i cor.
Jo estic aquí, com una planta
que es va marcint,
arrelada a l'aspra i abrupta terra,
sotjada pel rellotje
que va engolint el temps.
Sento aquell foc encès
dintre del cor que em crema sense ble.
I aquí estic,
esperant, a ningú,
perquè no tinc a quí esperar
en aquest mar de marbre
on s'han petrificat
aquelles ones blaves !
Anna Maria
Comentaris
-
Un oceà de temps[Ofensiu]Unaquimera | 16-09-2008
Un bon poema per a llegir ara que ja no "m'abrusa el llum del sol estival", encara que "Sento aquell foc encès dintre del cor que em crema sense ble."
Els teus mots m'han permès arribar a veure, com si fos davant, el mar de marbre, amb ones com vetes, el temps gebrat amb dies com flocs que es cremen...
Ha estat un plaer tornar a passar i passejar-me entre els teus versos!
T'envio una abraçada d'estiu, que encara no s'ha acabat i sóc a temps,
Unaquimera
-
Més que les ones blaves[Ofensiu]joanalvol | 07-05-2008 | Valoració: 10
Bell poema tant sensible a les esquerdes de la vida.
Però tu ets més que la pluja i la finestra i més que el sol, i més que la planta i les guspires de les brases.
Tu ets el foc i l'aire i la terra i l'aigua.
Tu ets més que tothom.
Felicitats
Joanalvol
l´Autor
31 Relats
53 Comentaris
36634 Lectures
Valoració de l'autor: 9.79
Biografia:
Nascuda a l´Hospitalet. És Poetesa des dels 18 anys. He obtingut més de 50 guardons en diferents certàmens i Jocs Florals. He publicat quatre llibres de poemes: "El meu poble i jo", el 1991, "Silenci escrit" el 1994, "perfils històrics de l´Hospitalet", 2004 i el 2006 "Temps sense temps".Sóc mestra en Gai Saber des del 2006.