Tot recordant: Sardana!

Oh sardana! Tu volteja,
la rotllana vas formant
ara cap aquí punteja,
i cap allà vés saltant
els passos i contrapassos
fent-te cada cop més gran.

Sardana, aixeca els braços,
ben alts, mirant el cel blau
i estrenyent molt forts els llaços,
fes un gest d'amor i pau!

Per aquest món tan pervers,
i amb branca verda a la mà,
encendrem tot l'univers
ple de llum, fe i esperança.

Farem surar, dels fulls vius
de la nostra antiga història,
les cendres del temps passat
que ens han furgat la memòria.

Sardana, tu has arrelat
a l'entranya de la terra
catalana, has passejat
nostra dansa per la serra

i els mars dels cinc continents,
amb la cobla i la cançó,
estrenyent les nostres mans;
sense mirar mai enrere
hem fet una nació.

I amb una sola bandera
de dos colors, hem pintat
tot el país de color!