Tot recordant: Sardana!

Un relat de: Anna Maria Fontanals Veà

Oh sardana! Tu volteja,
la rotllana vas formant
ara cap aquí punteja,
i cap allà vés saltant
els passos i contrapassos
fent-te cada cop més gran.

Sardana, aixeca els braços,
ben alts, mirant el cel blau
i estrenyent molt forts els llaços,
fes un gest d'amor i pau!

Per aquest món tan pervers,
i amb branca verda a la mà,
encendrem tot l'univers
ple de llum, fe i esperança.

Farem surar, dels fulls vius
de la nostra antiga història,
les cendres del temps passat
que ens han furgat la memòria.

Sardana, tu has arrelat
a l'entranya de la terra
catalana, has passejat
nostra dansa per la serra

i els mars dels cinc continents,
amb la cobla i la cançó,
estrenyent les nostres mans;
sense mirar mai enrere
hem fet una nació.

I amb una sola bandera
de dos colors, hem pintat
tot el país de color!



Comentaris

  • Això és una poesía![Ofensiu]
    Angelina Vilella Ros | 02-04-2013 | Valoració: 10

    Anna. Aquest tipus de poesías encara que antigues són les que m'agraden i puc llegir i rellegir sense cansar-me.
    Una abraçada.
    Angelina

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Anna Maria Fontanals Veà

31 Relats

53 Comentaris

35664 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Nascuda a l´Hospitalet. És Poetesa des dels 18 anys. He obtingut més de 50 guardons en diferents certàmens i Jocs Florals. He publicat quatre llibres de poemes: "El meu poble i jo", el 1991, "Silenci escrit" el 1994, "perfils històrics de l´Hospitalet", 2004 i el 2006 "Temps sense temps".
Sóc mestra en Gai Saber des del 2006.