Tant costa morir-se!

Tant costa morir-se!!!.

Ja sóc vell... el temps no perdona, les forces m'abandonen, els meus ja m'ignoren.
Ploro en silenci ja que ni llàgrimes ni sospirs em queden.
Què faig... o què he deixat de fer perquè els anys em pesin... les forces em deixen, les cames ja no em porten, perdo memòria, la vista també, el pols tremolós... ja m'he fet vell.
Descendència he deixat, però... no ho he fet per estar sol, oblidat i maltractat.
Fàstic els faig a la nora i al meu fill... no tinc diners ni empenta...! He d´acabar veient-me així?
Treballava per ell, feia el que tot pare ha de fer i més per ell...
Ara sóc jo que els necessito... però ja no recorden el que he estat per ells.
Ja no em parlen, lo just per fer-me callar.
Vergonya fins i tot els faig quant em presento on ells amb altres estan.
Em tenen en un racó, faig nosa allà on ells són.
Menjo sol, engrunes em donen, el millor és per a ells.
Plat de plàstic... no fos que els altres els trenqués, tovallons de paper que no es guarden... No fos que els altres els embrutés.

El nét em mira amb ulls tristos, llàstima li faig, veient l´avi fora de la taula, que en un racó... apartat està.

Mira els pares. Atrafegats estan... ! Quan canviarem el cotxe, on anirem les properes vacances... i l´avi... ja no es pot valdre per ell... on el deixarem?

Pensatiu queda el nen... quins problemes tenen ara ells...!

Quant jo no vaig poder tenir cotxe ni vaig anar mai de vacances per ells.

Rebutjat estic en un racó... ja no tinc paraula ni opinió.

El nen opina... Pare...voldria quedar-me a casa per cuidar-lo només a ell.
Perquè quan sigui més gran no vull trobar-me com ell.
Deixat i abandonat... així es troba l´avi d'amargat que ens mira amb ulls tristos i apagats, pena té... indefens es troba a mercè d'ells.

Compto ja els dies enrere, però no sé quants me'n queden, espero siguin ben pocs... ja que m'han tret l´ honra de pare i el meu lloc. ..."Tant costa morir-se"!!!...

En canvi ploraran d'hipocresia en l'enterrament... quan ja me'n vagi per sempre a l'altre barri, que ben bé si deu estar perquè ningú n´ha tornat ni se n´ha queixat..............
Josmonts.