Tan diferents, tan iguals

Quins anys aquells, amb 12 anyets ja ens vam conèixer, per casualitat? Home, cap de les dues ho sabíem…però el primer dia de curs ja ens vam trobar una al costat de l’altre compartint taula, em vas semblar una nena molt mimada, la típica nena rosseta, prima, molt maca…potser em vaig fer una idea equivocada de tu quan et vaig veure, potser no, segur!

Als 13 ja ens vam fer amigues inseparables, i fins ara encara segueix, no podem estar una sense l’altre, i mira que som diferents!
Tu rossa, jo morena, tu la gran, jo la petita, no aguantes el rock en català, a mi m’apassiona, t’agrada esquiar, jo no pronuncio ni la paraula, però malgrat les aparences exteriors..totes dues sabem que som com bessones, si, som clavades, en caràcter, en pensaments..quans cops ens em enfadat i a les dues hores, ja estàvem plorant per telèfon demanant perdó i dient quan ens estimem…
I ara, un altre cop les nostres diferencies ens han separat, desprès de quatre anys se’m fa estrany no trobar-te a la meva classe, jo sóc de lletres, ho sento, però això ha fet que la nostra amistat es faci més forta, i ja saps que sense tu jo no vaig enlloc, eres, ets i sempre seràs la meva nena.