L'estimo

- Marta! Demà el tornaré a veure.-Dius tota contenta.
- Un altre cop? Últimament el veus més a ell que a mi.
- Saps que no és veritat, tenim pocs assajos, i concerts. I a tu et veig cada dia.- Tens el pressentiment que s’acosta de nou la discussió de sempre.
- No te’n adones? Aquest noi et fa anar per on ell vol, o m’equivoco? Fa sis mesos que estàs amb la mateixa història, que si ell això, que si ell allò, que si avui tenim concert a tal lloc i el veuré, que si la setmana entrant teniu un sopar….
- Però Marta, el “coro” m’omple els dies ja ho saps, i abans que aparegués ell també en parlava.
- Si, potser si, però ara no és el “coro” ara és ELL!
- Per què no t’agrada? Si no el coneixes.-Intentes que canvi la seva manera de veure’l, però saps que és inútil.
- Ja ho sé ja, i si mai l’arribo a conèixer..- La Marta, parla amb el seu to amenaçador.
- És molt bon noi.
- Sempre dius el mateix, però, desprès de tant de temps.. perquè no sortiu junts ja d’una vegada?
Aquesta pregunta et fa pensar, té raó, perquè?
- Doncs…no ho sé, però Així estem bé.- menteixes, si que esteu bé si, però tu voldries alguna cosa més, saber que el tens sempre i no només cada quinze dies.
- Si clar, mira jo et responc la pregunta: ets només un objecte per ell, i per això la cosa no va a més. No ho vols veure, però que fa un noi de 23 anys amb una noia sis anys més jove?
- No sóc cap objecte per ell, perquè t’és tant estrany que un noi com ell es pugui fixar en mi?
Les dues penseu amb la resposta.
- Mira noia no sé que dir-te – la Marta parla amb un to més tranquil- però no vull que et facin mal, no t’ho mereixes, i et veig tant pendent d’ell..
- Gràcies però és que..
- Però que?- la Marta et fa una mirada que t’obliga a deixar-ho anar..
- L’estimo.