T'AMAGUES ALS RECORDS

Gravat en la carn queda un vers que es despulla de mots innecessaris. Els camins estan tancats. La nit és fosca. La meua pell roman com sempre.
Et recorde amb aqueixa mirada solitària, confonent-se amb un somni que es perd, feta d'un aigua desafiant i alliberada. En cap moment t'he oblidat.
Tinc de tu la membrança d'aquell moment, dels teus braços i la seua voluntat. Al pas tranquil del teu abraç, m'anaves caminant el cos sense petjades. T'imagine ara que la mar és fet i crida pels carrers de la memòria, dormisquejant en la llum que només tu secretament coneixes, vestit com anaves en acabar-se el temps de les carícies. La mitja veu murmurant com les mans pausades; el cabell despentinat, els dits en la penombra del meu pubis. T'amagues al records molt més aquests dies, darrere d'un temps que s'estén i et referma. Sures damunt del passat recent, del dia ocupat per les hores d'avui, t'endinses en el potser del demà on no hi ha ombres.
I és prou sentir-te en els records.
I seria prou el ressò dels teus passos.