Cercador
Superant les pròpies pors
Un relat de: TiamatOdio una frase. És més, li tinc pànic, repugnància, no la puc sofrir.
És la següent: es va descordar el botó del coll de la camisa.
És superior a mi. La llegeixo i se'm fa un nus a la gola.
I és que no suporto la paraula botó. No puc.
És com una escopinada al pronunciar-la. I és com rodona, i amb forats. S'ha de dir que no puc sofrir els botons. Abans, les cremalleres i el velcro. Tot petit, però que se'l veu d'una hora lluny, caient quan menys et convé, encara que si és petit, passa, però si és d'aquells grossos apelfats dels anoracs de senyores madures, llavors si que... moro.
Tampoc suporto les camises. Les camises també és una cosa superior a mi. Perquè tenen botons, una llarga filera de botons, i també perquè tenen coll de camisa, aquella mena de triangles que se t'emboliquen al voltant del coll, fent aquella forma horrorosa. Val a dir que la única peça de roba que odio més que les camises (ja la paraula camisa em fa mal, és freda, seca) és el polo. És un engany. Comences mirant-lo per baix, i s'assembla a una samarreta, que bé! Però puges i apareixen aquells dos botons de color blanc que ressalten per sobre de tot, i llavors aquell coll... aquell coll de camisa... i per arreglar-ho, alguns se'l tiren cap enlaire, perquè es vegi més! És massa per mi...
Per això, quan sento la frase: es va descordar el botó del coll de la camisa, em venen nàusees. Unes ganes profundes de vomitar de fàstic al imaginar-me l'escena, i tot s'omple de botons i de colls de camisa i de camises, com en un espiral que m'embolcalla i em duu a un món de botons i de colls de camisa i de camises, amb el rei polo com a lider suprem, i tothom es descorda el botó del coll de la camisa alhora, i m'obliguen a vestir-ne una, m'arranquen la samarreta i em volen posar la camisa, jo intento escapar-me però no puc, mil mans em fan entrar els braços dins les mànigues i comencen a cordar-me els botons, un a un, cridant Botó! cada vegada que n'han cordat un. Llavors, m'obliguen a agenollar-me davant del rei polo, que em diu que em descordi el botó del coll de la camisa, i quan ho faig, plorant de ràbia i de frustració, ell riu, tots riuen, i es corden el botó del coll de la camisa per poder-se'l tornar a descordar.
És que, ho sento, però no ho puc suportar.
De fet, tot aquest relat era la meva teràpia per superar aquesta por absurda. Creia que a base de repetició, aconseguiria pronunciar la frase sense intentar tallar-me les venes. Però no ha funcionat.
Volia posar de títol la frase impronunciable, però n'he estat del tot incapaç
Comentaris
-
ese polo! xD[Ofensiu]AnNna | 02-10-2004
uoles wapixima!!!
sí que és una gran paranoia!!!! i ara que tots els pijos van amb el polo.... uau!!! jejeje!!!! és que n'hi ha cada un....
vaja, que sí... que jo no sé com et surten escrits tan wapos amb temes tan... em permets dir-ne cutres? rarus? és que no ho sé.... amb bon rollo eeee!!!! vull dir que si a mi en un examen em diuen que escrigui alguna cosa sobre botons els i tiro el full pel cap!!!!
que jo no podria!!!!
vaja, ens veiem!!!! (a la proxima trobada?)
adeeeew!!!
molts petonsss!!! -
UPS!![Ofensiu]Marc Freixas | 06-09-2004 | Valoració: 9
Ho sento noia, és que quan publiquin un dels meus últims poemes, que no té res a veure amb les camises el contingut, però és que el seu títol, i fins i tot per dintre del propi poema, surt la paraula c a m i s a,
no sé què fotaràs!! hauras de passar de llegir-lo, tot i que el contingut, repeteixo que no té res a veure amb les...
Ho sento!!
Potser per fer teràpia de la paraula aquesta, t'anirà bé, no ho sé.
Pel demés res, que el teu relat està molt ben escrit, però fa riure eh també.
EI, UNA ALTRA ABRAÇADA TIAMAT!!
Em sembla que avui ja és el tercer comentari que et faig, però és que escrius de puta mare,
i és flipant, per poder deixar tots els problemes de banda.
Potser és que tu ets una mena de teràpia per alguns o tots els lectors de la web;
qui sap,
amb el temps...
APADÉU!! -
Paranoia....[Ofensiu]Queca | 06-09-2004
... i quina una!!
És bo superar les pròpies pors, i això dels (ja saps què...) és boníssim! No m'havia parat mai a pensar-hi, però ara que ho he llegit... potser sí, que fa ràbia...
Apa maca, una forta abraçada i un petonàs!!
l´Autor
321 Relats
1499 Comentaris
682389 Lectures
Valoració de l'autor: 8.87
Biografia:
també al bloc d'europa de l'esttransiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es
Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més
Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.
Últims relats de l'autor
- Martin (el sant)
- Un dia i mig a Belgrad
- Tres dinou (4a part)
- Tres dinou (3a part)
- Tres dinou (2a part)
- Tres dinou (1a part)
- Història en quatre temps
- 16 contes que comencen per la frase "Em treu la polla de dins"
- Per la nit
- Un conte curt fet a dins del metro
- Poema tendre entre Sant Celoni i Sils
- Sobre rebels sense causa i rebels amb causes estúpides
- Sobre arribar aviat a classe
- Records d'un carrer del meu poble
- L'edifici