Stealing beauty

Vaig agafar l'avió amb destinació a Siena.
Feia onze mesos que l'Alex Parish havia mort, i d'ençà d'aquell moment ningú no havia ocupat la seva habitació. La Diana me la cedí després d'explicar-me fil per randa la complexa i seductora personalitat de l'escriptor.
La Lucy Harmon acabava d'arribar amb l'Osvaldo, i la seva presència em resultava absolutament torbadora. No pas perquè jo imaginés, o pretengués, algun afer amb ella; sinó per la profunda admiració que sempre havia sentit per la seva mare, la poetessa, i per la mateixa Lucy. La Lucy i el seu diari, amb els pètals secs amagats entre els fulls esgrogueïts; la Lucy i els seus ulls blaus amb el rerefons de les vinyes; la Lucy i la melodia de les seves rialles entre les estàtues roges que l'Ian havia traçat des del més profund del cor.
El cert fou que la Lucy va sentir, des del primer moment, fascinació per mi. S'interessà pel català, una llengua que al seu país molt poca gent coneixia. Em va fer traduir-li Pla, Foix, Espriu, Pedrolo...
A l'Osvaldo, un noi un pèl susceptible, li començà a rondar el fantasma de la gelosia; obviament sense motiu, car la Lucy i jo érem dos esperits que esdevenien el fruit més natural del paisatge que ens envoltava: la bellesa esclatant de la Toscana; el poble de Brolio; les parres gemades damunt la terra encesa; el bosc d'escultures impressionants entorn la gran casa de pedra; i, al mig de tot, la bassa, on despullàvem els cossos i les ments, i escoltàvem el silenci.

De nit, asseguda a l'ampit de la finestra, la Lucy escrivia versos i els llegia en veu alta. Després els cremava, i deixava que el vent càlid d'estiu n'escampés les cendres. A cops, tots plegats, contàvem estrelles errants i ens delectàvem amb poemes sorgits de l'instant. Alguns fumaven maria, d'altres ens conformàvem amb un vas de vi negre, (la sang dels ceps, com li agradava de dir a l'Ian) i una remullada a la bassa, sota la celístia, tal i com els déus ens havien portat a aquesta vida, inquietant i bonica.