SOTA LA BLANCA LLUM

Un relat de: Rafaelmolero
SOTA LA BLANCA LLUM

SOTA LA BLANCA LLUM
TÈBIA DE LA NIT DE LLUNA
CREIXENT
MIRAVA ABSORT EL TEU SEMBLANT
PLE DE NIT CLARA.
LA MEUA MIRADA BLANCA
SOMIAVA AMB LA TEUA
CINTURA ENCISADORA.
ALESHORES LES MEUES MANS
OBERTES A L’UNIVERS
ES FIXAVEN EN UN PUNT
INDETERMINAT DE L’ESPAI
I TROBAVA I ASSABORIA
LA TEUA DÈBIL I SENSIBLE
ALEGRIA.
SOTA LA LLUM BLANCA
DE LES VELES QUE ET MIRAVEN
S’ARRISSAVA EL MEU ESPERIT.
S’ONDULAVEN ELS TEUS LLAVIS
I SOBRETOT ELS TEUS CABELLS
EN AQUELLA NIT PRIVILEGIADA.

MANUEL A 25 DE GENER DE 2013

AUTOR, RAFAEL MOLERO CRUZ.



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rafaelmolero

Rafaelmolero

164 Relats

178 Comentaris

84951 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Sóc una persona que li agrada llegir diferents poemes. Des que vaig estudiar batxiller superior m'ha agradat molt fer poemes, i crec que els faig amb bona qualitat
Vaig nàixer a Cuevas de San Marcos, (Málaga), i he estudiat el valencià en el poble
on visc, és a Manuel (València), la meua professió és de carter a Villanueva de Castellón (València). He viscut a Sevilla de jove, i la recorde molt, però així i tot
m'he acostumat a viure ací a Manuel.