Sorra endins

Un relat de: AVERROIS

Aquella nit havia sigut d'escàndol. Crec que havia passat per tots els locals del Maremàgnum i quan el meu cos em va negar l'última copa, em vaig anar sense soroll directament fent esses cap a la platja. Rodolant vaig arribar fins molt a prop de la mar estirat de panxa enlaire. Mentre sentia el remor del aigua besant la sorra, vaig contemplar el cel estrellat que es movia frenèticament. L'alcohol fa veure coses molt estranyes, vaig pensar i per un moment vaig tancar els ulls, per tornar-los a obrir i seguir veient com els estels es movien ràpidament mentre el soroll de la mar cada cop era més lenta. Així, com el qui no vol, em vaig adormir.
La minsa claror trencava la foscor del cel, el Sol encara estava endormiscat darrera l'horitzó. Em vaig quedar bocabadat i em vaig fregar els ulls, per confirmar que el que estava veient no era tan sols un emmirallament.
En el cel, que ara s'estava trencant del negre al blau fosc hi havia quedat escrit un missatge fet pels estels. El vaig llegir ràpidament ja que la claror que anava sortint del horitzó cada cop amb més força l'estava esborrant per moments. El vaig llegir però no el vaig entendre, el vaig tornar a llegir però el cel l'estava esborrant com si volgués amagar el que havia escrit aquella nit. Em vaig posar de genolls i el vaig escriure a la sorra. Per molt que me'l llegia no entenia res, era senzill, però al mateix temps era complicat. A vegades les coses més senzilles per ser-ho son les que trobem més difícils d'entendre. Em vaig posar dret. Escrites a la sorra tenia als meus peus aquelles paraules, les mirava, les entenia, però no hi trobava cap significat. Ara el Sol ja treia el cap, em vaig girar i el vaig mirar tan sols uns moments, ja que dintre d'uns segons ja no em deixaria. El raigs lliscaven ondulats seguint les onades i arribaven per acaronar-me el cos, amb un bes humit i calent. Llavors vaig veure aquella onada, l'escuma blanca cavalcava damunt i s'acostava decidida cap a on jo era. L'aigua fresca em va refrescar els peus al moment que em vaig girar per contemplar com traïdora esborrava aquell missatge escrit a la sorra. Les paraules es van anar esmicolant mentre notava com l'aigua em feia enfonsar els peus a la sorra, però era més que això, semblava que aquella onada no acabés mai i cada cop m'enfonsava més i més. No podia fer res, com si fos de plom m'anava enfonsant en el que semblaven "arenas movedizas" fins que amb un últim glop d'aire em vaig endinsar a la foscor……… No gosava respirar, per por a que no hagués res que respirar. Havia tancat els ulls perquè no m'entrés la sorra, però no tenia la sensació d'estar rodejat de res, semblava que estava flotant. Vaig obrir poc a poc els ulls, encara sense respirar i l'espectacle que estava al meu davant era inexplicable. Tot l'univers m'envoltava, estava flotant en mig de milions d'estrelles, encara no gosava respirar, tenia por, però ja no podia més, aquella segurament seria l'última imatge abans de morir. Vaig obrir la boca i els pulmons se'm van omplir de res, d'un res que em deixava viure. De cop un per un i cada cop més ràpids tots els estels venien a mi, fins que la llum va ser insuportable i vaig sentir una veu que em deia, - Et trobes bé?
Quan van apartar les llanternes vaig poder veure que dos guàrdies urbans estaven drets al meu costat i jo encara estava estirat sobre la sorra de panxa enlaire. Em van ajudar a aixecar-me i quan ens anàvem vaig veure que hi havia alguna cosa a la sorra, els vaig demanar que enfoquessin aquell lloc i vaig veure escrites a la sorra aquelles paraules que ara ja entenia…


Comentaris

  • Les paraules que va llegir...[Ofensiu]
    XvI | 11-01-2006

    Home!

    Tot just me les preguntava, amb la dolça decepció del qui es queda amb la mel a la boca, i vas tu i ens les dius! Això no es fa!!

    Jo havia imaginat que deien "Borratxo!" veig que no m'he allunyat gaire del teu pensament... Ara em pregunto quines hauran imaginat tots els altres lectors

    un amant dels finals oberts...

    salutacions

  • LES PARAULES QUE VA LLEGIR...[Ofensiu]
    AVERROIS | 25-08-2005

    Em pensava que algú em demanaria quines eren les paraules que va llegir a la sorra, però veig que no sou curiosos. Les paraules eren...
    NO BEGUIS MES!!!

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

370414 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!