SORRA BLANCA

De vegades l'espera és un nom i no una renúncia.
Cauen els minuts com aus de la nostàlgia.
És un dia i un altre, un seguit d'hores que s'apropen per morir, buides d'instants que no poden explicar-se.
De les fondàries del temps, fugisser hivern que roman on esperen els versos, ens crida la memòria.
Remor de fulles minúscules, clam en l'aire, alè de la pell humida del temps que es desfà en la tèbia terra del passat.
De vegades em supura el temps.
Sóc jo on llangueix la nit.
Sóc jo el temps que esclava, assotat pel vent fosc d'ahir…
Si tot el temps que feren nostre és ja una mar que al teu cos m'atansa…
Si tota la memòria és sorra blanca…
Si l'absència és tan immensa com l'espera, vindràs?
Seràs miratge del temps, tu que creuares com un llamp d'amor la meua ànima?