Sonet. Sardana.

Tímides i curtes són les passes
per descobrir prudent tot el teu cos,
aprendre les seves matemàtiques
que descriuen -perfectes- aquest clos.

Esquinzen l´aire exhalades
i apunten el cel, desafiants,
les mans! -com dues baules ferrades-
ens tenim, eterns, per uns instants.

Em plau el punteig de la carícia,
el giravolt dubtós de l´aimador,
compassos ebris de desfícia,

l´airet trèmol què pren el teu mugró,
esclat de vida que de dins llisca
amb glop d´amor: enfora! I visca!