Estampes d´aquests dies...

Amb això de la Cadena,
o La Via –com vulgueu-
n’hi ha alguns que foten pena,
fins i tota vergonya aliena,
quin panorama! Déu meu!

“- Com saltar-nos la trobada?
-s´interroga amb desconsol
un de Lleida, que molt mana,
tot quillat d´americana-
-..però que no es noti molt.”
En veient la gran gatzara
i la gresca que es prepara
pel dimecres, post-matí-,
li ha dit a un pelegrí,
que també porta corbata,
i que passava per allí :
“-posem-hi cara de recança,
com qui té un gran patir,
per donar-li versemblança,
mentre maregem la garsa,
sobre el dret a decidir.”
(Ja ho sé que és la perdiu,
l´ocellot a qui es mareja,
però em convé rimar-ho en “viu”
per dir que tots, fan la viu-viu
a l´UDC que potineja
un senyor que hi senyoreja,
sobre tot si l´obeïu.)

Essent al Palace –a l´hotel-
vet aquí que té un rampell,
tot nuant-se – color mel-
la corbata Cortefiel,
el bailet de l´Alcampell:
“-No m´hi veig fent carretera,
agafant la ma a la gent,
que alló meu, és fer carrera
fins que tingui la cartera
d´Exteriors, evidentment.
És què sóc home mundanu,
i conec a molta gent:
fins i tot, el Soberanu!
I també a n´el seu nanu,
es a dir, el pretendent.
Heus aquí el meu dilema
convertit en ver problema,
que no em deixa en pau folgar:
Jo.. sóc més del de Solsona,
La Vanguardia, o el Vaticà,
gent d´ordre i casa bona,
que no pas de fer la mona
perqué repiqui un campanar.
Potser em diguin botifler
els indepes de a peu pla,
peró per tal de fer caler,
tot ho aguanto si convé,
que el meu Déu, ja ho entendrà!

Molt atent al desconsol
del polític encorbatat,
com aquell qui res no vol,
d´allà prop surt l´Oriol
que va un xic desafeitat :
“- No t´ho prenguis malament,
malgrat t´estirin el monyo!
Què si surt bé aquest invent
seràs Cònsul a Occident,
és a dir, a Ca l´Osso i el Madronyu!”