Silenci eixordador

Per tu,
he aprés a desitjar el soroll.
A envoltar-me de remors.
A cercar el brogit,
el tumult,
el garbuix,
l´enrenou.
A anhelar els crits!

Que per cap escletxa de buidor
pugui omplir-me el silenci!
El silenci temut,
que espanta,
que és dubte,
que és foscor,
tenebra,
que em tormenta!

Ni la més petita expressió
de silenci, mai més!
Mai més!
Mai més
el teu silenci eixordador!