Jaculatòria

Jo no sé que ens passa
a la gent d´aquest País
quan Sant Jordi és a una passa,
què la llengua mai no es cansa
de buscar un vers submís.

Tothom hi fa poesia,
com qui vol amorosir
amb paraules de malvasía
els mots d´abrupta melodia
que ens retopen pel camí.

Ve´t aquí la meva rosa:
feta de lletres i esperit.
La ponzella, que ara és teva,
duu l´essència de qui espera
bategar dins del teu pit.
I aquests ulls que ara em llegeixen
són la besada suau
dels teus llavis que panteixen
i trèmols em condueixen
pels teus camins de pau.

Què Sant Jordi, el Cavaller,
vulgui sempre proveïr-nos
del senderi més clarer
i a la plenitud conduïr-nos.