Cercador
Sonet d'esperança
Un relat de: res no és mesquí- Compartir:
Tot pesa en tu res del que val ma vida
ara que ja en ma vida res no pesa,
més que la teva pell que m'és permesa
de retallar amb els dits quan tu no em mires.
Tot resta en tu res del que en mi podria
perviure si de mi res no en quedava:
la buidor dels teus ulls si me'ls negaves,
la mort dolça que amb tu desitjaria.
Tot m'és en tu res del que en mi seria
l'amor plausible que tot fa renéixer
en l'explosió d'un roser de somriures.
Tot neix en tu res del que en mi viuria
i resto atemorit entre els teus braços
a sobreviure sols per covardia.
l´Autor
56 Relats
115 Comentaris
55516 Lectures
Valoració de l'autor: 9.74
Biografia:
Vaig néixer, sóc, respiro...Com tots els homes peso poc i el vent bufa molt fort, per això omplo les meves butxaques de somnis que mai es fan realitat. Són les contradiccions del món que visc sense convèncer-me.
Em sento aliè a qualsevol aritficiositat creada per l'home: els diners, els conflictes, les icones, els mites, les tribus urbanes...
Escric per sobreviure, això és. M'insisteixo que ho he de fer o simplement ho faig, i en cada lletra hi aboco tot el que em fa i em condiciona. Darrerament no escric res. He deixat de ser?
Jordi, kumpli_antifa@hotmail.com