Somnis de tel

Però consistent, aquest Somnis de tel. Em passejo poc per RC, per quan ho faig m'agrada degustar poemes com aquest.

Aquest és un poema enganyosament rítmic. Dic enganyosament perquè a primer cop d'ull es veu curtet, de versos igualment breus i amb algunes reiteracions. Però no, cal llegir-lo respectant bé les comes, perquè sinó se'ns escapa el sentit que hi dónes, el missatge que conté. El final, de totes maneres, no deixa de ser un xic eteri o difuminat. Un món que mai no s'acabarà... El somni del qual t'acabes de despertar, potser? (per cert, molt bons els dos primers versos: somio que em desperto; brillant!)

Aprofito l'avinentesa per dir-te que se't troba a faltar, a RC! Algun projecte literari a la vista? Una abraçada molt forta i fins la propera!!!

V,