Somnis de lluna plena.

Avui la lluna m'ha fet un regal: poder somiar amb tu.

He somiat amb la foscor dels teus ulls, la calidesa del teu cos nu al meu costat, la tendresa amb la que saps acariciar-me cada nit, cada matí...
Però aquest somni deliciós... poc a poc desaparegué.
Em sentia freda sense tu al meu costat.
-No! No marxis d'aquí... no t'allunyis de mi. Per què? Per què ens ha de passar açò? No! Torna... torna amb mi!
Però per molt que et cridava, tu mai contestaves, ni tan sols vas mirar-me per última vegada.
I ara, em trobo tan sola... sento un buit en el meu cos, en el meu llit, en el meu cor sense tu!