Matins, vesprades, nits

Aquells matins de fred, aquelles vesprades de tardor, aquelles nits de plaer...
Jo vaig ser la teua esclava durant tot aquest temps, i ara, has marxat sense avisar de la meua vida. Diuen que has trobat el teu amor, que eres feliç, que no recordes els nostres dies, però sé que mai ningú aplegarà a estimar-te com ho he fet jo.
Ja no hi ha matins de fred, la tardor s'ha acabat, ja no hi han nits de plaer com les que he viscut amb tu.